Destacat membre del Centre Demòcrata i Republicà (CDR), Navés va ser nomenat alcalde el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació de la República Catalana. Va exercir el càrrec en dos períodes: del 14 d’abril de 1931 al 18 d’octubre de 1934, i del febrer al 18 de juliol de 1936.

El seu mandat es va caracteritzar per importants obres d’infraestructura, incloent una nova xarxa de clavegueres i la construcció del Grup Escolar (actual Col·legi Joan XXIII). Navés va guanyar les eleccions de gener de 1934 amb el 57,5% dels vots, sent el primer alcalde escollit per sufragi universal, incloent el vot femení.

Durant els difícils moments de juliol a octubre de 1936, Navés va presidir el Comitè de Milícies Antifeixistes local, on va jugar un paper crucial en la protecció de vides durant la repressió revolucionària.

Exiliat a França després de la Guerra Civil, Navés va viure a Tolosa de Llenguadoc fins a la seva mort el 13 d’agost de 1964. El seu llegat com a polític progressista, republicà i nacionalista català segueix sent recordat a les Borges Blanques.

L'Ajuntament veu com un deute pendent organitzar un homenatge institucional destacat i incloure el seu nom en el procés participatiu de revisió del nomenclàtor.