Agricultura i Ramaderia
Exposició a Juneda en memòria de les trementinaires
10/01/2025
una exploració visual que reinterpreta la vida i els viatges que emprenien al Pirineu
El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent inaugura el pròxim 17 de gener l'exposició "Roseta. Una memòria en resistència", una iniciartiva de Neus Solà i Marta G. Cardellach que rastreja les empremtes de la memòria que conformen l’univers trementinaire, omplint els buits que deixa la història a través de la fotografia i el caminar.
Pensar la condició femenina d’aquestes dones des d’una perspectiva de gènere implica fer-ho des d’un context històric concret: entenent les trementinaires com a hereves de la transició entre dos mons —el tradicional i el modern— on la relació entre l’home i la natura també muda. Aquest fet també condiciona el seu valor, ja que passen de ser concebudes en els seus inicis com una figura necessària, però precària, a ser una figura que es va oblidant arran de la industrialització i que recentment ha esdevingut un referent d’empoderament i transgressió en la construcció de gènere.
Més enllà de la dona-medicina, l’arquetip trementinaire es desplega també en els àmbits social, econòmic, polític, mediambiental i sagrat, obrint noves categories que ens porten a reflexionar sobre la seva vinculació amb les bruixes, la inversió de rols familiars, la transmissió de coneixement, l’estigmatització o la romantització d’aquesta pràctica.
Roseta il·lustra —entre realitat i ficció— la complexitat d’aquest ecosistema a través de la creació d’un personatge que conté la veu de totes aquestes dones, entenent el cos com a portador de coneixement i el caminar com una manera de fer memòria. Obrir aquest ventall ens fa pensar sobre els nostres orígens, la condició femenina, la relació que tenim amb l’entorn i la que volem construir.
L’exposició, en format audiovisual, mostra el camí traçat per les autores en el marc de la residència Beca d’Art i Natura 2023 i reivindica el llegat trementinaire des d’una mirada contemporània emancipadora.
Foto: Ajuntament de Lleida
Pensar la condició femenina d’aquestes dones des d’una perspectiva de gènere implica fer-ho des d’un context històric concret: entenent les trementinaires com a hereves de la transició entre dos mons —el tradicional i el modern— on la relació entre l’home i la natura també muda. Aquest fet també condiciona el seu valor, ja que passen de ser concebudes en els seus inicis com una figura necessària, però precària, a ser una figura que es va oblidant arran de la industrialització i que recentment ha esdevingut un referent d’empoderament i transgressió en la construcció de gènere.
Més enllà de la dona-medicina, l’arquetip trementinaire es desplega també en els àmbits social, econòmic, polític, mediambiental i sagrat, obrint noves categories que ens porten a reflexionar sobre la seva vinculació amb les bruixes, la inversió de rols familiars, la transmissió de coneixement, l’estigmatització o la romantització d’aquesta pràctica.
Roseta il·lustra —entre realitat i ficció— la complexitat d’aquest ecosistema a través de la creació d’un personatge que conté la veu de totes aquestes dones, entenent el cos com a portador de coneixement i el caminar com una manera de fer memòria. Obrir aquest ventall ens fa pensar sobre els nostres orígens, la condició femenina, la relació que tenim amb l’entorn i la que volem construir.
L’exposició, en format audiovisual, mostra el camí traçat per les autores en el marc de la residència Beca d’Art i Natura 2023 i reivindica el llegat trementinaire des d’una mirada contemporània emancipadora.
Foto: Ajuntament de Lleida
InfoLleida