Les hectàrees cultivades que tenen dret a percebre la PAC han anat augmentant any rere any. Aquest és un dels factors que ha fet que les ajudes vagin a la baixa, segons entenen des d'Unió de Pagesos.

Però no és l'únic motiu i les ajudes directes de la Unió Europea que reben els pagesos es veuen afectades per múltiples fronts. L'últim en sumar-s'hi ha estat el Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Portat al terreny de la PAC, això significa que marxa de la Comunitat un dels grans estats pagadors.

La política agrària sembla, doncs, que comença a ser menys comuna i des del sindicat JARC-COAG, per exemple, diuen notar diferències importants entre el nord i el sud d'Europa. A més, també veuen a venir les retallades. Per això, aposten perquè les administracions dels Estats membres, com Generalitat o govern central, aportin diners i compensin la reducció dels fons comunitaris donant prioritat a les zones de secà. Des d'Asaja, en canvi insisteixen en que els Estats han d'augmentar progressivament el que aporten a la PAC, tot el contrari del que planteja la reforma de les ajudes per a l'any 2020, que parla d'una rebaixa de fins a un 5 per cent. Si es redueixen les aportacions, recorden des d'Asaja, directament el pagès cobrarà menys.

Tots tres sindicats, Unió de Pagesos, JARC i Asaja, insisteixen un cop més en que ha de cobrar la PAC qui realment treballa la terra i que els agricultors la rebin a títol individual. Unió de Pagesos proposa, a més, que es posi límits pel que fa a les quantitats. Proposarien un mínim de 1.000 euros arribant al topall que estaria entre els 250 mil i els 300 mil euros.