Els pagesos proposen mesures químiques per acabar amb les colònies de conills
Els pagesos lleidatans lamenten que les autoritzacions de caceres urgents per tal d’abatre la colònia de conills que danya els conreus del Segrià i de Les Garrigues no són suficients. Es queixen que els animals rosseguen les pells dels arbres aconseguint arribar fins a les branques. En alguns casos, això, els pot suposar pèrdues de fins a 6 anys de producció. Fa un mes que el departament d'Agricultura va declarar l'estat d'emergència cinegètica.
Hi ha gairebé 200 conills per quilòmetre quadrat. Si es calcula la mitjana de les 6.000 hectàrees de finques agrícoles d'Alpicat, Torrefarrera, Roselló, Alguaire, Almacelles i Lleida. Però en algunes zones d'Alpicat la xifra arriba a 500 conills per quilòmetre quadrat. Conills que rosseguen les pells dels fruiters i de cultius de cereals. Comencen pel tronc i pugen fins les branques. I deixen els arbres molt dèbils o fins i tot morts. Per això el departament d'Agricultura va declarar l'estat d'emergència cinegètica a finals de febrer. La primera mesura del pla pilot per a controlar la espècie és l'organització de caceres nocturnes urgents entre agents rurals i caçadors per abatre els conills. Segons els pagesos, són totalment insuficients i s'ha arribat tard.
Continuen aplicant mesures que no els funcionen per a res. Proposen mesures químiques dràstiques i efectives. Duen que en alguns casos l'acció dels conills suposen pèrdues milionàries de fins a 6 anys de producció.
No tenen cap esperança de cobrar indemnitzacions. En tot cas, es reuneixen sovint per a valorar la situació.
