Retrospectiva de l'artista espluguenc Josep Maria Camí a Badalona
Una delegació del poble viatja per assistir a la inauguració
CULTURA
Espluga Calba
Membres de l'ajuntament de l'Espluga Calba van organitzar dissabte passat un viatge institucional a Badalona per assistir a l'exposició retrospectiva de l'espluguenc Josep Maria Camí al Museu de Badalona i a la sala Josep Uclés del Centre Cultural el Carme de la mateixa ciutat. La visita, encapçalada per Montse Solé (regidora de cultura) i Lluís Amat (tinent d'alcalde), va ser seguida per un grup de veïns del poble que van visitar l'exposició guiats pel mateix artista.
Josep Maria Camí, que va néixer a l'Espluga Calba el 1947, viu i treballa a Badalona des de 1965. Llicenciat en Escultura per la UB. Fa trenta anys que és professor d'escultura a l'Escola Massana de Barcelona. Del 1982 al 2020 ha mostrat en trenta-tres exposicions individuals i en unes cent trenta exposicions col·lectives -en galeries privades i espais públics- les seves escultures de pedra, fusta, ferro, materials orgànics i la combinació d'aquests.
La seva obra personal s'agrupa en sèries conceptuals. Aquestes sèries mostren la seva evolució estètica. Primer s'inspira en les formes humanes: Arquitectura humana, Anatomies de pedra i Treball treballa el cos. A continuació, considereu l'espai arquitectònic: ocult està l'eix. Explora l'expressivitat del ferro fos i crea éssers fossilitzats: Shavings of Time, De Natura Mutante, Lethargies i Geometries de la Sinrazón. Provoca penjant perpendicularment a la paret els seus insectes: Tylopsis. Transforma el significat de les eines agrícoles: Volaverunt (de paret) i Trobes.
En definitiva, abans del tombant de segle, ha evolucionat d'un simbolisme geometritzador a una sintaxi pròpia que combina ressons poètics, austeritat de les formes i expressivitat dels materials.
A partir de la sèrie Memento i sobretot amb Temps de Sibylles, provoca plantejaments ètics i proposa una escultura més diàfana que la poesia, com la prosa. Ara amb Temps de silenci, fruit de l'amistat amb Màrius Sampere, es plantegen qüestions existencials..
Té una quinzena d'escultures públiques a Badalona, Batea, Portugal, Equador, Corea del Sud, Líban, Taiwan i Puerto Rico.
La seva obra de mitjà i gran format -interior i exterior- està representada en més d'una quarantena d'espais oficials, museus, institucions, col·leccions públiques i privades, tant a nivell nacional com internacional.
Josep Maria Camí, que va néixer a l'Espluga Calba el 1947, viu i treballa a Badalona des de 1965. Llicenciat en Escultura per la UB. Fa trenta anys que és professor d'escultura a l'Escola Massana de Barcelona. Del 1982 al 2020 ha mostrat en trenta-tres exposicions individuals i en unes cent trenta exposicions col·lectives -en galeries privades i espais públics- les seves escultures de pedra, fusta, ferro, materials orgànics i la combinació d'aquests.
La seva obra personal s'agrupa en sèries conceptuals. Aquestes sèries mostren la seva evolució estètica. Primer s'inspira en les formes humanes: Arquitectura humana, Anatomies de pedra i Treball treballa el cos. A continuació, considereu l'espai arquitectònic: ocult està l'eix. Explora l'expressivitat del ferro fos i crea éssers fossilitzats: Shavings of Time, De Natura Mutante, Lethargies i Geometries de la Sinrazón. Provoca penjant perpendicularment a la paret els seus insectes: Tylopsis. Transforma el significat de les eines agrícoles: Volaverunt (de paret) i Trobes.
En definitiva, abans del tombant de segle, ha evolucionat d'un simbolisme geometritzador a una sintaxi pròpia que combina ressons poètics, austeritat de les formes i expressivitat dels materials.
A partir de la sèrie Memento i sobretot amb Temps de Sibylles, provoca plantejaments ètics i proposa una escultura més diàfana que la poesia, com la prosa. Ara amb Temps de silenci, fruit de l'amistat amb Màrius Sampere, es plantegen qüestions existencials..
Té una quinzena d'escultures públiques a Badalona, Batea, Portugal, Equador, Corea del Sud, Líban, Taiwan i Puerto Rico.
La seva obra de mitjà i gran format -interior i exterior- està representada en més d'una quarantena d'espais oficials, museus, institucions, col·leccions públiques i privades, tant a nivell nacional com internacional.
