L’embassament de l’Albagés, en el curs del riu Set, no s’omplirà amb l’aigua que generi el desglaç a la capçalera del Segre, dels dos embassaments del qual, Oliana i Rialb, ha sortit en els últims cinquanta dies, per falta de capacitat per retenir-la, un volum d’aigua que duplica el seu espai.

El motiu principal pel qual això no passarà es troba en els terminis de tramitació del Pla d’Autoprotecció de què ha de disposar l’embassament, les obres del qual van finalitzar fa set anys, el 2018, i que continua tenint pendents les proves de càrrega a partir dels primers 20 hm3 dels 79,8 que pot arribar a embassar.

Fonts de Protecció Civil van confirmar que fins al dia 16 de maig està obert el termini perquè tant els ajuntaments dels municipis exposats a una eventual ruptura de la presa, improbable però no impossible, com la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) presentin al·legacions i aportacions al document amb el Pla d’Autoprotecció que ha preparat la Generalitat, i que inclou les mesures de resposta i evacuació en cas d’emergència.

Això porta, en el millor dels casos, al juny l’aprovació definitiva del pla d’autoprotecció i la seua implantació a la zona exposada, que inclou 16 termes municipals: Albagés, Aspa, el Cogul i Alfés es veurien afectats abans que es produís una eventual rebentada de la presa, mentre que els efectes tardarien fins a dos hores a arribar a Lleida, Albatàrrec, Sunyer, Montoliu, Sudanell, Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Seròs, Aitona, Massalcoreig, la Granja d’Escarp, i els municipis aragonesos de Torrent de Cinca i Mequinensa.

Mentre finalitza la tramitació del document, Protecció Civil està desenvolupant accions d’informació a la població i preparant materials.

L’aprovació del pla és una condició prèvia perquè la CHE pugui autoritzar la continuació de les proves de càrrega i el posterior ompliment de l’embassament de l’Albagés, integrat al sistema del Canal Segarra-Garrigues.

El final de les proves de càrrega no es preveu, en cap cas, per abans que passin tres anys. I, d’altra banda, les condicions que es donaven aquest any per avançar aquest procés no són habituals al Segre.

L’Albagés rep el gruix dels seus cabals des de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues, la zona final del qual proveeix, ja que l’aportació natural del Set, fora d’anys extraordinaris com va ser el 2020 amb la borrasca Gloria, que va permetre provar la resistència de la presa a una càrrega de 20 hm3, no supera un hm3 a l’any.

Tanmateix, les pluges de les últimes setmanes han fet que, segons les dades de la CHE, al març el Segre rebés del sistema Oliana-Rialb 81,7 hm3 per falta de capacitat per retenir-los i que en les primeres tres setmanes d’abril aquest volum s’hagi disparat fins als 83,7. Van ser 44,5 al febrer.

Aquest abocament podria continuar creixent si la CHE augmenta el desembassament de Rialb com a mesura preventiva al detectar esquerdes en un vessant, i ho farà si es confirma la previsió meteorològica que apunta a un augment de les temperatures que accelerarà la fusió dels 116 hm3 que queden en forma de neu a la capçalera del Segre.