Destacada
L'Errant va tancar la seva estada al Cogul amb el protagonisme de les pintures rupestres, les caminades, els diàlegs i la música
24/04/2023
Laia Llach, Brian Caffrey Quartet, Nil Nebot, Elena Tarrats i el cor Eurídice van signar algunes de les propostes d'aquesta segona i darrera jornada
El segon dissabte d'activitat va posar aquest passat dissabte el punt final a la quarta edició de l'Errant, el festival d'Art i Pensament, un esdeveniment organitzat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs que va tingut com a escenari el Cogul, a les Garrigues.
El festival va rebre la visita del president de la Diputació de Lleida i de l'IEI, Joan Talarn, que va estar acompanyat de la vicepresidenta Estefania Rufach i del director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy, a més de l'alcaldessa del Cogul, Anna Torres. Talarn, que va assistir al concert del Brian Caffrey Quartet, ha remarcat l'èxit de la proposta del festival, que "enguany marida l'art contemporani amb el Cogul, població que conserva la primera mostra d'art de la humanitat, les pintures rupestres, i que ara gaudeix de les més avantguardistes propostes artístiques". D'aquesta manera, el Cogul ha afegit el seu nom a la geografia d'un festival que va començar "errant per l'Alta Ribagorça per itinerari pel Solsonès i Gòsol per arribar enguany a les Garrigues", un fet que, al parer del president, denota que, "a la cultura més atrevida, sovint relacionada amb les grans ciutats, també li hem facilitat els espais dels municipis rurals, i ha estat un veritable èxit de l'IEI".
Les propostes es van iniciar amb una visita comentada a les pintures rupestres de la Roca dels Moros, a càrrec d'Anna Torres, alcaldessa del Cogul i llicenciada en Història de l'art. En acabar, van efectuar una visita a l'obra 'La pervivència dels bisons de la prehistòria', a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló.
Posteriorment, a la plaça Major del Cogul, s'hi va celebrar un taller per a tots els públics de pintures neo-rupestres. Es tractava d'un taller creatiu adreçat a grans i petits a càrrec de l'artista Nil Nebot, el qual, utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar.
A la mateixa plaça va tindre lloc un diàleg amb Meritxell Cucurella-Jorba, Òscar Bru Rué, Eduard Pastó Carré i Ricard Bonet 'lo Cabòries', i la plaça va estar també el punt de partida de l'activitat 'Poesia pels carrers del Cogul', una caminada poètica amb la periodista i gestora cultural Emma Quadrada Costa a l'encontre de la poesia lleidatana i de la poesia quotidiana que desprenen elsmots i les expressions populars.
El matí va acabar, novament a la plaça Major, amb un concert-vermut de la cantautora Laia Llach, que va presentar el seu disc 'Sol d'hivern', una obra plena de sensibilitat, tendresa i excel·lència creativa, amb una veu increïble compartint lletres personals i versions amb segell propi.
Ja a la tarda, un cop va acabar el dinar popular que va servir d'intermedi, la plaça va donar cabuda a l'esmentat cafè-concert amb el Brian Caffrey Quartet, format pel mateix Caffrey (guitarra acústica i harmònica), Alex Gaspa (percussió), Xavi Roma (guitarra) i Quim Ramon (baix). Brian Caffrey és uncantautor dublinès que viu a les Garrigues des del 2006.
L'Errant 2023 acabarà amb un itinerari artístic i musical a les tombes del Saladar, una caminada d'uns 3 kilòmetres amb sortida des de la plaça Major durant els quals es podrà gaudir de les instal·lacions efímeres que els artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli han creat per a l'ocasió; del concert 'Rústic de secà', a càrrec del cor Eurídice, el cor femení de les Borges Blanques; i ja al capvespre, de la performance 'Els que dormen', a càrrec l'actriu i cantant Elena Tarrats.
D'aquesta manera es va tancar així la quarta edició de l'Errant, un festival que, al llarg de dos dissabtes, ha ofert al Cogul més d'una vintena activitats d'alta intensitat creativa, destinades a tots els públics, i totes elles gratuïtes, amb instal·lacions artístiques, concerts de música, accions poètiques i converses que s'han desenvolupat en espais emblemàtics de la Roca dels Moros, unareferència ineludible en l'art rupestre de l'arc mediterrani, les tombes del Saladar, amb la necròpolis d'origen visigòtic i medieval, i el mateix poble del Cogul.
Cal recordar que el festival porta des de l'any 2020 la cultura de la demarcació de Lleida a diferents indrets. La primera edició es va fer a l'Alta Ribagorça, la segona al Solsonès, i la tercera, el 2022, a Gósol.
El festival va rebre la visita del president de la Diputació de Lleida i de l'IEI, Joan Talarn, que va estar acompanyat de la vicepresidenta Estefania Rufach i del director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy, a més de l'alcaldessa del Cogul, Anna Torres. Talarn, que va assistir al concert del Brian Caffrey Quartet, ha remarcat l'èxit de la proposta del festival, que "enguany marida l'art contemporani amb el Cogul, població que conserva la primera mostra d'art de la humanitat, les pintures rupestres, i que ara gaudeix de les més avantguardistes propostes artístiques". D'aquesta manera, el Cogul ha afegit el seu nom a la geografia d'un festival que va començar "errant per l'Alta Ribagorça per itinerari pel Solsonès i Gòsol per arribar enguany a les Garrigues", un fet que, al parer del president, denota que, "a la cultura més atrevida, sovint relacionada amb les grans ciutats, també li hem facilitat els espais dels municipis rurals, i ha estat un veritable èxit de l'IEI".
Les propostes es van iniciar amb una visita comentada a les pintures rupestres de la Roca dels Moros, a càrrec d'Anna Torres, alcaldessa del Cogul i llicenciada en Història de l'art. En acabar, van efectuar una visita a l'obra 'La pervivència dels bisons de la prehistòria', a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló.
Posteriorment, a la plaça Major del Cogul, s'hi va celebrar un taller per a tots els públics de pintures neo-rupestres. Es tractava d'un taller creatiu adreçat a grans i petits a càrrec de l'artista Nil Nebot, el qual, utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar.
A la mateixa plaça va tindre lloc un diàleg amb Meritxell Cucurella-Jorba, Òscar Bru Rué, Eduard Pastó Carré i Ricard Bonet 'lo Cabòries', i la plaça va estar també el punt de partida de l'activitat 'Poesia pels carrers del Cogul', una caminada poètica amb la periodista i gestora cultural Emma Quadrada Costa a l'encontre de la poesia lleidatana i de la poesia quotidiana que desprenen elsmots i les expressions populars.
El matí va acabar, novament a la plaça Major, amb un concert-vermut de la cantautora Laia Llach, que va presentar el seu disc 'Sol d'hivern', una obra plena de sensibilitat, tendresa i excel·lència creativa, amb una veu increïble compartint lletres personals i versions amb segell propi.
Ja a la tarda, un cop va acabar el dinar popular que va servir d'intermedi, la plaça va donar cabuda a l'esmentat cafè-concert amb el Brian Caffrey Quartet, format pel mateix Caffrey (guitarra acústica i harmònica), Alex Gaspa (percussió), Xavi Roma (guitarra) i Quim Ramon (baix). Brian Caffrey és uncantautor dublinès que viu a les Garrigues des del 2006.
L'Errant 2023 acabarà amb un itinerari artístic i musical a les tombes del Saladar, una caminada d'uns 3 kilòmetres amb sortida des de la plaça Major durant els quals es podrà gaudir de les instal·lacions efímeres que els artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli han creat per a l'ocasió; del concert 'Rústic de secà', a càrrec del cor Eurídice, el cor femení de les Borges Blanques; i ja al capvespre, de la performance 'Els que dormen', a càrrec l'actriu i cantant Elena Tarrats.
D'aquesta manera es va tancar així la quarta edició de l'Errant, un festival que, al llarg de dos dissabtes, ha ofert al Cogul més d'una vintena activitats d'alta intensitat creativa, destinades a tots els públics, i totes elles gratuïtes, amb instal·lacions artístiques, concerts de música, accions poètiques i converses que s'han desenvolupat en espais emblemàtics de la Roca dels Moros, unareferència ineludible en l'art rupestre de l'arc mediterrani, les tombes del Saladar, amb la necròpolis d'origen visigòtic i medieval, i el mateix poble del Cogul.
Cal recordar que el festival porta des de l'any 2020 la cultura de la demarcació de Lleida a diferents indrets. La primera edició es va fer a l'Alta Ribagorça, la segona al Solsonès, i la tercera, el 2022, a Gósol.
Infolleida