Destacada
"Les estovalles de l'exili", obertes al públic a les Borges
15/04/2024
Assisteix a la inauguració la besneta del president Macià
L'Espai Macià de les Borges Blanques acull des d'ahir diumenge l'exposició 'Les estovalles de l'exili'. L'acte inaugural va ser presentat ahir pel comissari de l'exposició i tècnic de l'Espai Macià, l'historiador Marc Macià i per la tècnica de cultura de l'Ajuntament, Noemí Riudor. Posteriorment, es van mostrar alguns dels objectes cedits a l'Espai Macià per la besneta del president Macià, Maria Teresa Pi-Sunyer. A la inauguració també hi van assistir a més de Pi-Sunyer, altres besnetes del president, Teresa i Anna Peyrí Cortés, el director dels Serveis Territorials de cultura a Lleida, Albert Turull i l'alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran.
Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, Mèxic es va convertir en la destinació de milers de refugiats republicans gràcies a la política d’acollida impulsada pel president Lázaro Cárdenas. Als anys 40 del segle XX, podríem dir que Mèxic era l’altra Catalunya per la gran presència de catalans de tot ofici i condició, entre els quals figuraven els descendents directes dels dos presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià i Lluís Companys.
Els refugiats trobaren a Mèxic una terra d’oportunitats en la qual també contribuïren amb el seu treball. L’exili català a Mèxic fou intel·lectualment molt actiu, només cal fixar-se en el fet que el 1949 s’hi publicaven 27 revistes en llengua catalana. Mentre això passava en una banda de l’Atlàntic, a l’altra, els Països Catalans, es trobaven sotmesos a una dictadura militar que s’esforçava per cometre un genocidi lingüístic i cultural. La vitalitat intel·lectual de l’exili català convivia amb l’enyorança i la nostàlgia de la pàtria que havien hagut d’abandonar forçadament. La necessitat de compartir aquests sentiments sovint reunien amics i família al voltant de la taula.
Fou precisament la taula dels Casanelles-Llobet un dels indrets aglutinadors d’aquest exili. El matrimoni format per Maria Dolors Llobet i Joan Casanelles va exercir d’element de cohesió i socialització de la comunitat catalana a l’exili mexicà. A casa seva s’hi reuniren, al llarg dels anys, prop de dos-cents comensals, personalitats polítiques, culturals, socials i econòmiques de l’exili català a Mèxic, però també del món artístic mexicà i d’altres àmbits de l’entorn familiar.
Els convidats signaven a estovalles sobre les quals se servien els àpats i es feia la sobretaula. La signatura era brodada com a prova de la visita i per rememorar-la en la següent ocasió. Entre aquests comensals hi trobem, entre altres, els periodistes Eugeni Xammar i Jaume Miravitlles, els polítics Antoni Maria Sbert i Josep Tarradellas, els metges Josep Trueta i August Pi i Sunyer, Maria Macià Lamarca i Antoni Peyrí Macià, filla i net de Francesc Macià o Maria Assumpta Soteras, la primera dona llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona.
Fotos: Ajuntament de les Borges Blanques
Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, Mèxic es va convertir en la destinació de milers de refugiats republicans gràcies a la política d’acollida impulsada pel president Lázaro Cárdenas. Als anys 40 del segle XX, podríem dir que Mèxic era l’altra Catalunya per la gran presència de catalans de tot ofici i condició, entre els quals figuraven els descendents directes dels dos presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià i Lluís Companys.
Els refugiats trobaren a Mèxic una terra d’oportunitats en la qual també contribuïren amb el seu treball. L’exili català a Mèxic fou intel·lectualment molt actiu, només cal fixar-se en el fet que el 1949 s’hi publicaven 27 revistes en llengua catalana. Mentre això passava en una banda de l’Atlàntic, a l’altra, els Països Catalans, es trobaven sotmesos a una dictadura militar que s’esforçava per cometre un genocidi lingüístic i cultural. La vitalitat intel·lectual de l’exili català convivia amb l’enyorança i la nostàlgia de la pàtria que havien hagut d’abandonar forçadament. La necessitat de compartir aquests sentiments sovint reunien amics i família al voltant de la taula.
Fou precisament la taula dels Casanelles-Llobet un dels indrets aglutinadors d’aquest exili. El matrimoni format per Maria Dolors Llobet i Joan Casanelles va exercir d’element de cohesió i socialització de la comunitat catalana a l’exili mexicà. A casa seva s’hi reuniren, al llarg dels anys, prop de dos-cents comensals, personalitats polítiques, culturals, socials i econòmiques de l’exili català a Mèxic, però també del món artístic mexicà i d’altres àmbits de l’entorn familiar.
Els convidats signaven a estovalles sobre les quals se servien els àpats i es feia la sobretaula. La signatura era brodada com a prova de la visita i per rememorar-la en la següent ocasió. Entre aquests comensals hi trobem, entre altres, els periodistes Eugeni Xammar i Jaume Miravitlles, els polítics Antoni Maria Sbert i Josep Tarradellas, els metges Josep Trueta i August Pi i Sunyer, Maria Macià Lamarca i Antoni Peyrí Macià, filla i net de Francesc Macià o Maria Assumpta Soteras, la primera dona llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona.
Fotos: Ajuntament de les Borges Blanques
InfoLleida