“El més peculiar és que ningú no sabia que existia. Si no hagués estat per les obres de conducció de l’aigua no sabríem que era allà”, explica Conrad Llovera, alcalde de Castelldans, sobre la cisterna d’emmagatzematge d’aigües pluvials descoberta fa tot just un any a l’obrir una rasa al carrer Forn i de la qual es continua desconeixent tant la font de proveïment com la funció dels passadissos que el connecten amb un antic monestir i amb els afores del poble.

L’ajuntament, en un tràmit obligatori per ser un municipi de menys de 5.000 veïns, ha demanat al consell comarcal de les Garrigues que el declari BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), la qual cosa permetria demanar ajuts per rehabilitar-lo. Tret de sorpresa, el tema es tractarà en el ple del 22 de març.

“Ens interessa molt protegir-lo per conservar el patrimoni històric, i ens agradaria que en dos anys fos visitable”, assenyala Llovera.

La cisterna, de 4,8 metres de diàmetre i 5,13 d’altura i coronada amb una cúpula a l’interior, data del segle XIV, s’utilitzava per emmagatzemar aigua i presenta un bon estat de conservació.

“Cal acabar de restaurar l’entrada, netejar la zona exterior [estava enterrada a diversos metres de profunditat pel desenvolupament del nucli urbà] i reparar una obertura”, indica l’alcalde, que, no obstant, apunta que “no sabem el que ens trobarem quan arribem al fons”. L’informe tècnic per a la declaració de BCIL planteja algunes incògnites sobre l’estructura de l’aljub i sobre els seus usos.

“L’origen segurament caldria relacionar-lo amb les dependències del monestir d’Escaladei” que es va ubicar a Castelldans al segle XIV, assenyala l’estudi, que ressenya com “la cisterna primigènia (...) originàriament disposaria d’un únic accés superior” sobre la cúpula. “Desconeixem d’on procedia l’aigua que transportava, malgrat que segurament seria pluvial”, afegeix.

Una vegada acabada la cisterna, “o poc temps després, (...) s’excavaria un passadís (...) la funció del qual desconeixem (i que) connectaria amb les dependències dels monjos” i amb “un possible sifó o pou” que no ha estat excavat.

Una de les seues sortides es troba al número 25 del carrer Frares, una ubicació “antigament corresponent a les dependències del priorat d’Escaladei a Castelldans”, indica el document. A aquest accés se li afegeix un altre al carrer Empit, pràcticament al límit nord-est de l’actual nucli urbà.

Aquests punts, el recorregut dels quals suma un centenar de metres, van passar a tenir un ús definit durant la Guerra Civil, quan “l’interior de la cisterna va ser utilitzat per alguns habitants de Castelldans per refugiar-se dels bombardejos”. “Es va aprofitar el dipòsit com a refugi antiaeri i el passadís preexistent com a corredor d’accés”, anota.