Durant la nit del dijous,25 de juliol La JOIC va fer l'últim assaig amb assistència de públic, abans de l'actuació que faran el divendres, dia 26 de juliol a Tarragona. El públic de la Pobla va poder gaudir del que és un assaig d'una orquestra de grans dimensions en directe, a més amb una obra de les més complexes del repertori clàssic, la 5a de Mahler. Simfonia composta entre el 1901 i 1902. Es tracta d'una obra formada per cinc moviments i que introdueix als elements més romàntics, textures i recursos més propis del s. X.X.

El primer moviment, Trauermarch, que té un motiu insistent d'una marxa fúnebre comença amb uns tresets, a càrrec de la trompeta que recollirà la resta de l'orquestra, passant per passatges d'una grandiositat i complexitat de diferents plans sonors, contrastant amb dinàmiques molt acusades.

El segon moviment, tempestuosament agitat, pugna amb la melodia inicial de les cordes, que és expressiva i agitada, amb la inestabilitat, fins que apareix un himne solemne en forma de fanfàrria. Concloent amb una dissolució dels temes de la marxa. Amb aquest segon moviment conclou la primera part de l'obra.

 El tercer moviment és un Scherzo molt dinàmic i enèrgic, juganer, és en aquest moviment, on apareix el primer vals a l'estil vienès i més tard el segon, amb tempo més lent. Acaba el moviment, amb l'entrada del Bombo que el portarà al final reexposant el tema del vals amb les trompes.

El quart moviment és el famós adagietto, amb una entrada de l'Ària i sobretot on el caràcter protagonista són les cordes, amb un aire molt expressiu, jugant amb les entrades i articulacions del tema, un "si" molt cantat en forma de síncopa. Aquest moviment desprèn una tristesa, fins a culminar amb un clímax, que recorda el tracte de l'evolució de la frase wagneriana, acabant amb una plàcida coda.

L'últim moviment és un Allegro en forma de rondó Sonata, és a dir una tornada que es va alternar amb diferents estrofes, però enriquida amb l'aparició d'un tema fugat, al que continuarà un desenvolupament amb temes superposats fins a conduir-nos a una reexposició que recorda al segon tema, en forma de Coda, és a dir com un afegit final.

Foto: Toni Escayola