El 1935, la Generalitat republicana va traçar sobre un mapa de Catalunya els que va considerar que havien de ser els principals sistemes d’aprofitament dels rius i a Lleida, on 73 anys abans s’havia inaugurat el Canal d’Urgell, va incloure el Segarra-Garrigues.

L’aigua va arribar a la primera finca del nou canal 74 anys després d’aquell Pla Hidràulic. Divendres es van complir 15 anys de l’efemèride. “Havia d’estar acabada el 2013”, recorda Josep Maria Jové, amb referència a la xarxa de distribució de l’aigua, que assumeix la Generalitat i que va començar a construir-se el 2003. Tanmateix, el pla econòmic financer aprovat el 2019 per l’executiu català va fixar la data d’acabament el 2032, després d’assignar 352 milions d’euros per acabar-la.Si es compleix aquesta previsió, haurà passat gairebé un segle des de la incorporació del Segarra-Garrigues al Pla Hidràulic català i el final de la seua construcció. El canal, l’obra hidràulica més gran a Catalunya en les últimes dècades i en l’actualitat, ha passat en aquests 15 anys sonades vicissituds, com la retallada de la superfície regable després de dos sentències del tribunal de la UE per l’afectació a les aus dels secans de Lleida, la desconfiança inicial dels regants a invertir en l’obra o la pitjor sequera a Catalunya des que se’n tenen dades.No obstant, el Segarra-Garrigues és actualment com una taca d’oli que avança lenta però sense pausa. L’últim informe de la conselleria d’Acció Climàtica sobre la situació del canal, del maig passat, indica que actualment està acabada el 97% de la xarxa primària de distribució de l’aigua i el 37% de la xarxa secundària. Fins a 21.756 hectàrees, el 33% de la superfície total, poden regar. D’aquestes, unes 17.000 “tenen conveni firmat”, explica el president dels regants, Josep Maria Jové, cosa que implica que els seus propietaris han firmat el contracte per accedir a les obres i han pagat. D’aquestes, estan regant unes 13.000 hectàrees.L’adjudicatària de les obres de la Generalitat, ASG, opera actualment en sis punts desenvolupant obres per posar en regadiu 2.357 hectàrees en una quinzena de municipis. Des de la crisi de finals dels 2000 ja no es promouen projectes si no hi ha una adhesió mínima de regants que assegurin la viabilitat de la inversió.Fa quinze anys, l’esperança que va obrir la nova obra tenia un contrapès en els dubtes que generava quant al preu de l’aigua, que era una incògnita, i l’afectació de les zones d’especial protecció de les aus, que han delmat el projecte. En el primer cas, l’interrogant té resposta i el cost del metre cúbic és un dels més elevats. Fa només uns dies es va aprovar que fos per a aquest any de 0,1480 euros en la principal modalitat de pagament, als quals se sumen tres quotes diferents segons la dotació d’aigua (entre 106 i 137 euros per hectàrea). Tanmateix, molts consideren que l’alta tecnificació del reg assegura una despesa més que ajustada a les necessitats de la planta. El projecte contempla la implantació del reg en 64.000 hectàrees, 14.000 estan excloses de l’aigua i unes 6.200, pendents de proves pilot.

Foto: SEGRE