Societat
Emotiva trobada d'una arbequina per Nadal: "va salvar el meu pare fa 37 anys"
Sònia Clivillé es reuneix amb un veí de Puiggròs que fa 37 anys va salvar el seu pare després de tenir un greu accident.
Valerià Clivillé, un veí d’Arbeca, va tenir un greu accident que gairebé li costa la vida fa 37 anys. D’una mort segura el van rescatar tres persones, entre elles Ramon Ramis, un granger de Puiggròs que el va trobar després de passar hores tirat en una cuneta la Nit de Nadal del 1987. Ara, la seua filla, Sònia Clivillé, que només tenia 9 mesos quan el seu pare va viure aquest tràgic succés, ha volgut conèixer l’home que el va salvar. “La meua mare mai m’havia dit el seu nom. Havia vist algun retall en un àlbum de fotos de petites, però ara he trobat més informació i un conegut fins i tot em va dir que seguia viu i em va donar la seua adreça”, explica a SEGRE.
Sense pensar-s’ho dos vegades i acompanyada de la seua parella, la Sònia es va presentar a casa del Ramon a Puiggròs. “Vaig trucar a la porta i, quan em va obrir, li vaig preguntar si recordava un home que havia salvat després d’un accident fa 37 anys. Em va dir que sí, i li vaig contestar que jo era la filla d’aquest home. De seguida em va convidar a passar”, relata. En aquesta visita, i després de vessar més d’una llàgrima, el Ramon li va explicar que aquell dia anava amb el seu fill i un treballador.
Fins i tot recordava el lloc exacte en el qual va passar tot. “Em va dir on era i va anar fins a aquesta zona”, afegeix. A la pregunta de per què ara d’aquest retrobament, la Sònia només té clar que “volia saber qui era i veure-li la cara”. Explica que es van fer fotografies i que estaven molt emocionats. Conta que el seu pare arrossega seqüeles d’aquell accident. “Tenia 29 anys quan va passar i va estar 4 mesos en coma. Ha tingut seqüeles com la pèrdua de funcionalitat del costat dret i dèficit de la memòria recent”, i “la meua mare va haver de deixar de treballar i dedicar-se a cuidar-lo. Ensenyar-li a fer tot de nou. Ha estat díficil però també una experiència molt bonica”.